Les malalties Autoimmunes
Una petita introducció per saber què són les malalties autoimmunes
Les malalties autoimmunes són aquelles en què el sistema immunitari ataca el propi cos. Hi ha diversos tipus de malalties autoimmunes, entre les quals trobem: Lupus, Esclerodèrmia, Vasculitis... Aquest tipus de patologies les anomenem multifactorials, ja que poden estar causades per diversos factors. Els quatre principals actors que poden desenvolupar en una malaltia autoimmune són: la genètica, errors del sistema immunitari, les hormones o factors ambientals. Depèn de les alteracions o característiques que presentin aquests factors, és més fàcil que es desenvolupi una malaltia autoimmune.
Quines són les malalties autoimmunes més freqüents?
Infografia sobre l'anomenat mosaïc de la immunitat. Font: Pròpia
Gràfic sobre les malalties autoimmunes més freqüents. Font: pròpia
Respecte al factor hormonal, però, cal tenir en compte que estem parlant d’hormones de tot tipus, encara que sobretot ens centrem en les hormones sexuals. La majoria de malalties autoimmunes són més freqüents en dones i sobretot a l’època on les hormones estan més actives. Patologies com el Lupus o el Síndrome de Sjögren són deu vegades més freqüents en dones que homes. Així i tot, cal tenir en compte que cap d’aquests factors és determinant.
CASOS DIAGNOSTICATS DE MALALTIES AUTOIMMUNES
800.000
600.000
400.000
200.000
TOTAL CASOS
DONES
HOMES
Gràfic sobre casos diagnosticats de malalties autoimmunes. Font: IDIBAPS i Hospital Clínic
Hi ha més de cent tipus de malalties autoimmunes, les quals poden afectar a qualsevol part de l’organisme. Per això diagnosticar aquests tipus de patologies pot ser complicat. No hi ha un símptoma comú que pugui permetre veure clarament que es tracta d’una malaltia autoimmune. Així i tot, hi ha alguns símptomes que sí que poden aparèixer en diverses malalties autoimmunes. Segons Ricard Cervera, cap del Servei de Malalties Autoimmunes de l’Hospital Clínic de Barcelona, “una cosa que és relativament freqüent és el cansament (...) i els dolors i malestars”. Les malalties autoimmunes són difícils de diagnosticar i, a més, la gran majoria no tenen cura. Només en el cas de la Crioglobulinemia mixta es va trobar fa uns anys un tractament efectiu que permet curar la malaltia. Respecte a la resta, de moment només existeixen medicaments que permeten controlar les patologies però que no les fan desaparèixer completament.
Doctor Ricard Cervera, cap del servei de malalties autoimmunes de l'Hospital Clínic de Barcelona
La investigació de les malalties autoimmunes
La investigació contra les malalties autoimmunes va molt més enllà de les malalties en sí, ja que cal tenir en compte que fer un estudi d’aquest tipus de patologies implica també investigar el sistema immunitari, cosa que pot ser molt beneficiós per altres tipus de malalties com el càncer. L’autoimmunitat és un camp molt investigat, segons Ricard Cervera: “Molts dels tractament que s’han fet servir per la COVID-19 venen del camp de l’autoimmunitat. Es fa molta investigació, però malauradament això significa moltes vegades petits granets de sorra que fan difícil veure els avenços a llarg termini.” A l’Hospital Clínic en concret, es porta a terme un programa d’investigació juntament amb l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi Sunyer (IDIBAPS).
Portar a terme una investigació molt concreta és difícil ja que hi ha moltes malalties autoimmunes diferents amb afectacions diverses. Quan es té una malaltia autoimmune, normalment aquesta no es coneixia abans. És el cas de l’Anna Roca, que pateix Behçet, una malaltia poc freqüent que inflama els vasos sanguinis. Com ella ens explica a la seva entrevista, ja coneixia alguna malaltia autoimmune com la diabetis, pero de la seva no en tenia constància.
Just en aquest moment, al cap de l’Anna va sorgir una pregunta. Com és viure amb una malaltia la qual no té cura?
Anna Roca, pacient de Behçet a l'Hospital Clínic de Barcelona
En moltes ocasions, el fet que la malaltia no tingui cura i els pacients hagin de viure tota la vida fent un tractament, afecta la salut mental. Per aquest motiu, en diverses ocasions els doctors i doctores es troben amb pacients que han abandonat el tractament o que no el segueixen al 100%. El tractament d'aquestes malalties sol incloure fàrmacs com: glucocorticoides, antiinflamatoris no esteroides, immunosupresors, antimalàrics i teràpies biològiques dirigides contra blancs moleculares específics (A. Danza, D. Graña, M. Goñi, A. Vargas, G. Ruiz-Irastorza (2016) ).
A part dels múltiples fàrmacs que conformen els tractament de les malalties autoimmunes, també es donen recomanacions generals, que es poden complir d'una manera fàcil i senzilla, a tots els pacients. Al final, és vital entendre i recordar que els esforços dels tractaments contra les malalties autoimmunes no tenen l'objectiu de curar la patologia, sinó de millorar i rebaixar els símptomes per tal que els pacients puguin dur una vida el més normal possible.
Les malalties autoimmunes solen ser patologies dures, tant a nivell físic com mental. A més, com ja s'ha explicat, afecten sobretot a dones en edat fèrtil, cosa que significa que moltes dones que pateixen aquestes patologies tenen la idea de quedar-se embarassades. Però, com pot afectar la malaltia autoimmune a un embaràs?